Roser Caminal
maig-juny 2008

Roser Caminal ha estudiat a la Facultat de Belles Arts de la UB. El seu treball se centra en processos contextuals i socials. Entre els seus darrers projectes destaquen Sundaying city presentat a l’exposició Post-it. Ciutats ocasionals (2008), el vídeo Fat girls stay single (2008) i l’assaig crític Street signs per a la revista de Sociologia de la Universitat de Londres.

Domingos de azul y amarillo. Recorridos “canaya” de Rosario, és el projecte documental que va realitzar durant la seva estada en el centre El Levante. A partir de dues idees prèvies –la pertinença a un grup concret i els usos de l’espai públic– i prenent com model d’estudi al grup “hinchada canaya” (els seguidors del club de futbol Atlético Rosario Central) que abarca diferents estrats socials i que es caracteritza per les seves accions en l’espai públic, tant per temes esportius com per temes socials, va realitzar un “mapejat” de la ciutat amb l’objectiu de mostrar la ciutat viscuda com a experiència real enfront de la imatge de ciutat com a marca que ofereix la municipalitat.

Text per descarregar (PDF):
“Domingos de azul y amarillo. Recorridos “canaya” de Rosario”, Roser Caminal. 

Cecilia Font
juny-juliol 2008

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Nacional de Rosario, desenvolupa processos artístics en diferents formats, centrant part de la seva producció en treballs de tipus contextual o social. Concep la pràctica artística com un moviment capaç de construir vincles de convivència i establir xarxes, d’intervenir activament en l’espai habitat col·lectivament. Durant la seva estada a Can Xalant va treballar en el desenvolupament d’estructures lleugeres, mòbils i adaptables a diversos entorns, amb la capacitat d’allotjar esdeveniments efímers, creatius i lúdics en l’espai públic, en forma individual o col·lectiva.

Centra la seva producció en la creació de prototips plegables que, com a una extensió del cos, puguin desplegar-se adoptant diferents formes i funcions. Traça patrons i diagrames geomètrics que en forma de mapes indiquen les ondulacions del territori, les seves valls i muntanyes, codificant d’aquesta manera el sentit dels plecs a realitzar.

Tots els patrons desenvolupats s’homologuen a estructures epidèrmiques, amb els seus diferents graus de flexibilitat i adaptabilitat, amb la capacitat de tornar al seu estat original després d’haver adoptat diferents posicions, conservant d’alguna manera la memòria de les accions que s’exerceixen sobre ell. Aquests patrons plegats sobre si mateixos finalment adquireixen formes que s’assemblen a nius i capolls. Modulen l’espai sent emplaçats individualment o connectats entre si.

Els diagrames i prototips van ser realitzats en paper i polipropilè i part de la motllura es va elaborar amb material vinilic rebutjat provinent de la publicitat.