
Mp3 - "I Miss You" Klamath (preview 30'')
_Concert: 23.15h (Entrada gratuïta)
Mark Eitzel presentarà el seu àlbum en solitari "Klamath", llançat el 5 octubre, en un tour especial de piano amb Marc Capelle i Franz Nicolay.
"L'autor líric més gran d'Amèrica" (The Guardian)
"Klamath" (Décor records) és l'àlbum pel que moltes persones han estat preguntant Mark Eitzel, la increïble veu de Marc, una guitarra acústica i una mínima instrumentació.
Després d'un any de gira Marc va tornar a San Francisco esgotat i va convidar a alguns amics per una escapada. Vivien a Happy Camp, Califòrnia vora el riu Klamath, en una petita cabana enmig del bosc i lluny del bullici. Marc diu sobre el disc:
"Vaig voltar un parell de setmanes per aquest bosc intacte i vaig decidir que anava a fer un disc que inclogués el silenci - el vici de la bellesa - que vaig escoltar allà. No m'havia sentit així des de fa molt de temps (…). Klamath és un disc simple. Sóc un home senzill. O ho vull ser. És el tipus de disc que es desitjo escoltar."
L'àlbum es remunta a les influències folk d'Eitzel de Nick Drake i John Martyn i el treball anterior amb AMC. La guitarra elèctrica només apareix en l'homenatge d'Eitzel al local Columbus, Ohio (on Eitzel va créixer) heroi de la new wave de Ronald Koal. Després de l'àlbum "Buried Treasure" Eitzel s'aboca a la seva millor lírica melòdica.
"Klamath" és primer disc en solitari de Mark des de "Invisible Man" el 2001. Just abans de la desintegració de AMC el 1995, Eitzel va iniciar la seva carrera en solitari i des d'aleshores ha publicat sis àlbums, incloent "60 Watt Siliver Lining", "West" amb Peter Buck de REM, "Caught in a Trap..." amb els membres de Sonic Youth i Yo La Tengo i dos discs de versions. El 2003, American Music Club es vam tornar a ajuntar en una de les més esperades i sorprenents reunions en molt temps. El seu àlbum de 2004, "Love Songs for Patriots", va rebre elogis de la crítica, així com el seguiment de "The Golden Age". Entre ells ha llançat una col lecció de bandes sonores amb material anomenat "Candy Ass". Eitzel es troba ara treballant en un nou disc amb Peter Buck, el pròxim àlbum de AMC i un musical a Londres anomenat Marine Parade co-escrit amb Simon Stephens.
Per a la nova gira de Mark Eitzel prepara demostracions especials de piano a tot Europa amb l'acompanyament de l'arranjador i teclista d'American Music Club, Marc Capelle i amb Franz Nicolay de The Hold Steady.
Web - Mark Eitzel
Myspace - Mark EitzelVídeo - Mark Eitzel, Joy Eslava (Madrid). 14 d'octubre de 2009

Mp3 - "Doctor Prodor" Doropaedia / 9 Coleccionismo (preview 25'')
_Concert 00.45h (Entrada gratuïta)
Za! són dues persones (Spazzfrica EHD i Papa Dupau) tocant diversos instruments: bateria, guitarra, trompeta, teclats, clarinet, mandolina i veu. No tots alhora. Aquests instruments sonen a diverses coses: a rock, a free-jazz, a noise, a psicodèlia, a ritmes de l'hemisferi sud, a cants de Tuva, a Monty Python, a loops gravats en directe, a drones, fins i tot electrònica analògica.
"Macumba o Muerte" són nou cançons gravades per Santi García i masteritzat per Bob Weston (Shellac). Els Za! han compost i recompost les seves composicions a través de més d'un centenar de concerts recorrent el subsòl peninsular fins arribar a "Macumba o Muerte" (Acuarela/Gandula, 2009), el disc que recull els 3 anys de treball després del seu àlbum de debut, "Eki eki eki Kazaaam!" (Práctico, 2006).
"Macumba o Muerte" ha estat valorat com el 2n millor disc de l'any 2009 i un dels millors del segle XXI a Espanya segons Rockdelux.
Za! han tocat en els principals festivals de música independent de l'estat (Primavera Sound, Sónar Festival, Tanned Tin, Sant Feliu Fest) i han tocat i girat amb artistes tan diferents com Lightning Bolt, The Yellow Swans o Peter Brötzmann.
Han realitzat col·laboracions i actuacions conjuntes amb Les Aus, Nisei, Damo Suzuki o Estratègia lo Capto. El concert Nisei vs. Za! al Sónar va ser considerat com el millor concert del festival (Diari Avui) i el millor concert espanyol del 2008 (Scanner FM n.1, Rockdelux n.7).
Els Za! són membres fundadors del projecte d'improvisació conduïda La Orquesta del Caballo Ganador.
Myspace - ZA!
Vídeo - ZA!

Mp3 - "I'm eating from your hands" Contra todo pronóstico (preview 22'')
_Concert 22.00h (Entrada gratuïta)
Insistim: Joan Colomo és un crac. No content amb haver injectat una revitalitzant dosi de frescor a The Unfinished Sympathy, ni amb capitanejar La Célula Durmiente, el grup més librepensante i libretocante de l'estat, a més de seguir assajant amb els clàssics i influents Zeidun, Colomo s'ha tret de la màniga un disc en solitari que representa una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo dóna unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana i a la cançó catalana, amb una lírica inèdita en ell fins ara; se'ns descobreix com un mestre de la cançó de protesta, amb el nihilisme polític com a capçalera i l'amor per les relacions humanes com a alternativa a la mundana brutícia; Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una conmovedora candidesa formal. L'eclecticisme musical que sempre l'ha caracteritzat també està present aquí, encara que allunyat dels cànons del rock per aprofundir en instruments acústics, arranjaments orquestrals, de vegades circense-cabareters i sempre combinats amb un bon gust i una musicalitat pròpies d'un mestre de les melodies, les harmonies i els arranjaments.
Aliat amb el seu company a The Unfinshed Sympathy, Iban Puigfel, exercint el rol de productor en els seus estudis Nautilus d'Arenys de Mar, i acompanyat per vells amics com Narcís Prats (bateria de La Célula Durmiente), Xavi García (baixista de Zeidun i bateria d'Els Surfin' Sirles), així com Inés Mtz. de Albornoz (parella musical en la Cèlula i en la vida real), Dani Navarrera (Lluna Roja, Panoràmica) i Marçal Calvet (Orquestra de Sant Celoni, Mumusic Circus), Joan Colomo ha trobat un nou vehicle d'expressió, probablement el més personal i íntim dels molts que ha pilotat en la seva prolífica carrera musical, situant-se sens dubte com un dels cantautors més autèntics, brillants i innovadors del nostre panorama musical.
Myspace - Joan Colomo
Vídeo - L'Ocell

Mp3 - "Misty" Dreaxine (preview 20'')
_Concert 20.10h (Entrada gratuïta)
Ayankoko és el projecte sobre art sonor del francès establert al Japó David Vilayleck. Guitarrista de formació amb influències que beuen del jazz, l'electro i la música tradicional, decideix donar un gir cap a la electrònica-ambient amb un punt noise.
Tots els seus treballs estan publicats a través de segells virtuals com headphones, dog-eared records, amp-recs, clinical archives, con johnco records i TecnoNucleo i sota llicència Creative Commons. Desenvolupa estructures i tensions en el panorama sonor artístic contemporani.
Myspace - Ayankoko

Mp3 - "Deconstruccion" 4eso (preview 26'')
_Concert 19.30h (Entrada gratuïta)
Noise Dreams Machina ((noish ~)) projecte sonor de Oscar Martin, exploració sonora ubicat en algun lloc entre la Computer Music, l'Estètica de l'Error postdigital i el Noise generatiu.
La realitat quotidiana i sobretot el seu perifèric és la matèria primera que faig mutar i deconstruir mitjançant les possibilitats que ens brinda el codi digital i els seus errors, generant noves unitats de sensació amb les que reconstrueix universos sonors autònoms. Espais imaginaris que pretenen obrir vies d'escolta activa i expandir una sensibilitat diferent cap a la percepció del fenomen sonor
Web - Noish

Alternative, pop, neo folk, post punk, indie, hardcore, soul, electrònica intimista…
Amenització musical entre grup i grup i després de l'últim concert a càrrec de l'equip de programació del Bar Heliogàbal, del barri de Gràcia de Barcelona. Actualment és un dels espais de programació més suggerents i interessants de Catalunya en l'actualitat.
Amb Miquel Cabal, Joan Guàrdia, Artur Estrada…
Web - Heliogàbal Dj's
Myspace - Heliogàbal Dj's

_Inauguració 19.00h
A càrrec dels artistes residents Roser Caminal, Laura Marte, Eva Marin,
Álvaro Icaza &Verónica Luyo, Jean-Philippe Peynot, Joan Navarro,
Cristina Ibáñez-Tarter, Marc Salicrú, David F. Mutiloa i AccNeo.
Comissariada per Andrea Pacheco.
El conte "Casa Tomada" de l'escriptor argentí Julio Cortázar és utilitzat com a pretext –caprici– literari per presentar el treball dels artistes residents a Can Xalant. El col·lectiu Airvoland, el grup AccNeo, Álvaro Icaza i Verónica Luyo, Cristina Ibañez-Tarter, David F. Mutiloa, Eva Marín, Jean-Philippe Peynot, Joan Navarro, Laura Marte, Marc Salicrú i Roser Caminal, són convidats a ocupar amb les seves creacions aquesta masia construïda a principis del segle XVI. Els projectes artístics habiten la casa de múltiples formes, unes vegades apareixen de forma inesperada, en llocs insospitats i altres, adopten formes massa evidents, gens subtils, gairebé incòmodes. La nit del 23 de juliol, Can Xalant ofereix una experiència literal. Prendre la casa és només el començament, els anònims i desconeguts visitants tenen ara la paraula.
Planol - "Casa tomada: una experiència literal"
Comissariat i artistes
Andrea Pacheco González (Comissaria)
Professional xilena de perfil híbrid, resident a Madrid des de 1999. Realitzadora audiovisual, periodista i, més recentment, comissaria independent. Ha comissariat les mostres Señales de identidad, per a un híbrido retrato de Chile, el 2010 per al Festival Loop de Barcelona i ara “Casa Tomada: una experiència literal“ per a les Portes Obertes de Can Xalant. Ha treballat en coordinació d'exposicions a Madrid; ha realitzat vídeos documentals per a la televisió xilena, vídeo creacions per a arts escèniques i vídeos didàctics per a exposicions temàtiques. També ha col·laborat com a corresponsal per a diversos mitjans xilens generals i especialitzats en art i cultura. Paral·lelament, desenvolupa alguns projectes artístics, entre els quals destaquen els dos últims: 24 hrs Shichimi Togarashi, una vídeo instal lació presentada al juny a La Casa Encendida de Madrid i el desembre en Centre d'Art de Sevilla i Sudaca Ilustrada, un projecte de docu-ficció sobre la seva experiència com a immigrant a Madrid.
Verónica Luyo. Ha realitzat diferents mostres a Berlín, Mèxic, Itàlia, Lima, entre altres llocs. El seu treball ha estat mostrat com a part d'una retrospectiva dels últims 25 anys d'art contemporani al Perú, a partir de la qual es va publicar el llibre Post-Ilusiones, Arte Crítico a Lima.
http://cargocollective.com/veronicaluyo
Alvaro Icaza. Amb el seu treball cerca generar, a partir d'exercicis, situacions que facin visibles processos d'ajust i transformació en els quals es deixen de costat o muten certes parts de la nostra identitat. Intenta assenyalar la manera en que es dilueixen i/o fan evidents tipus de diferència, depenent de les relacions sobre les quals es construeixen. Pren aquestes diferències com elements que li permeten distingir diversos moments viscuts els quals, en conjunt, conformen una història fragmentada, un moviment intermitent.
http://alvaroicaza.wordpress.com
Jean-Philippe Peynot. Viu i treballa a París i Barcelona. Arquitecte i artista, redactor per la revista Archistorm, actualment està fent una investigació de filosofia de l'art sobre la mesura en l'art contemporani. Jean-Philippe Peynot desenvolupa en l'actualitat un treball artístic en què el text es converteix en imatge per portar la poesia cap a la pintura.
Roser Caminal. Els seus treballs són de caire social i antropològic i es centren en qüestions al voltant de la intersecció de temes com l’oci, l’articulació de les fonts d identitat i les seves representacions a l’espai públic, des de una visió crítica al sistema neoliberal globalitzat. Actualment està analitzant el futbol com a mirall social dels processos de identitat e hibridació cultural a traves dels moviments transnacionals, la dicotomia local/global i el gènere. Els seu treball gira al voltant de diversos eixos i en la seva confluència en l’espai públic, des d’una visió crítica cap el sistema capitalista neoliberal.
Laura Marte. Sovint treballa en projectes vinculats al simbolisme i en les dinàmiques d´ús que sorgeixen a partir d’aquest. En el context de l'espai públic, cal destacar, la serie dedicada als "Camuflatges" (La Casa Encendida, Madrid 2009, Espai Mallorca, Barcelona 2008, Nuit Blanche, París 2005, Centre Cultural La Mercè, Girona 2004, etc). Seguint el fil conductor definit per Baudrillard, va presentar HOMEstreetHOME dins l'exposició Post -it City (CCCB, 2008). Actualment està treballant en projectes de col·laboració com els retrats de les "Adelitas", RR.PP. juntament amb Roser Caminal, i el video documental S'HORT, entre d'altres.
www.lauramarte.com
Cristina Ibañez-Tarter. El seu treball està marcat per un recull de registres que parteixen d’accions o informacions reals i que són modificats per construir una altra forma de classificar la realitat. D’aquesta manera la subjectivitat de l’autor i l’espectador apareix entre línies constantment, servint-se de les capacitats o incapacitats a l’hora d’executar una acció i convivint contínuament amb la interrelació entre l’espai i el temps. Els processos repetitius i mecànics acostumen a formar part del llenguatge de creació de les peces, que s’inicien amb fraccions del total per crear mòduls que a partir de la reordenació, i dins d’uns límits específics, construiran nous significats.
www.ibaneztarter.com
Eva Marin. Llicenciada en Belles Arts, en l’especilaitat d’imatge, el seu treball es formalitza, principalment,a través del llenguatge de la fotografia i de les instal·lacions multimèdia.
Joan Navarro. "Per mi tot neix d’una idea, d’un repte o d’una il·lusió, en resum, petits invents, petits reptes en essència. Cada treball té la seva motivació, és una lluita interior per a crear quelcom nou, un joc amb la màgia creativa que portes dins (...). L’art és un plaer que es nodreix i es desenvolupa a partir de la reflexió i vivències, per això per entendre el meu art, els meus colors, no has de pensar amb el que vol dir sinó amb el que et pot dir a tu que has viscut un moments i uns colors al teu voltant. Penso que l’art és infinit i múltiple com les persones que passegen pels carrers del nostre món. L’art és discussió en un plaer de sentits nus, per la creativitat, però interpretada per les experiències viscudes. Per això intentaré somiar, almenys ho farà més suportable... per això em disposo a volar."
AccNeo. Grup d’Acció Neolítica. AccNeo són Jaime Aguirre i Josep Domínguez.
AccNeo va néixer en l’any 2000 però al 2005 decideixen emprendre una nova etapa d’implicació ideològica investigant en estratègies discursives de caràcter més irònic (Primer Congrés Internacional de Caganers) i postulant reflexions de caràcter més contextual respecte a l’àmbit de l’art i les seves diferents representacions, posant especial interès en la irrenunciable relació entre narracions mítiques (religioses, socials, polítiques) i les seves diferents materialitzacions creatives (icones, herois, litúrgies, etc.). http://accneo.com/
David F. Mutiloa. Genera dispositius que tramen xarxes de complicitat o de conflicte amb l'espectador. les seves propostes resolen, mitjançant l'acció, la generació d'espais susceptibles d'acollir esdeveniments imprevistos que renoven el paper del públic mitjançant el diàleg o conflicte que s'estableix entre espectador-obra-artista i el seu potencial com a generador de debat i reflexió. Al voltant de problemàtiques de comunitats LGBT (lèsbica-gai-bi-trans) i en les polítiques i militàncies Queer, preocupat per la duplicitat que genera el construir entre una esfera pública i la vida privada, actualment es troba redefinint i qüestionant els diferents elements que configuren i intervenen en la creació/producció artística i que defineixen l'accés, per part de l'artista, el construir-se públicament.
www.davidfmutiloa.com
Airvoland. Col·lectiu artístic format per Charela Díaz i Teresa Rubio, l’àmbit de treball del qual és la mobilitat aèria actual. Les conseqüències que sobrevenen a aquest fenomen afecten molts àmbits de la nostra vida: a la reestructuració territorial, als fluxos migratoris, a les economies locals i globals, a la idea de viatge, a les relacions afectives, a la contaminació atmosfèrica o a la construcció de la mirada. Airvoland va rebre la beca PNRM de Olot 2006 per a estudiar l’impacte que ha tingut en la província de Girona la implantació en el seu aeroport de la companyia de baix cost Ryanair.
Marc Salicrú. "Apunt de cursar 2n de Batxillerat Artístic, intento d’una manera desenfrenada introduir-me i obrir un petit camí en aquest àmbit de bojos. Al prematur del grup sempre li toca aprendre i conèixer, i la sort és la de tenir l'oportunitat d’aprendre envoltat de companys i artistes, com jo a Can Xalant. Amb una fixació de caràcter cineasta, intento construir un llenguatge a cavall de la fotografia, l’animació, el video i el so, amb un aspecte material influenciat per la pintura, la instal·lació i la ironia que captiven la meva motivació creativa i un intenció original. Una barreja de tècniques i formats en una recerca del no saber ben bé que es busca, però apte per formar-se."
"Modelo para armar": Apropiació, collage i paròdia en el videoclip contemporani
Mostra comissariada per Daniel Pitarch & Marcel Pie Barba
"Planta carnívora" ZA! (Albert Alcoz, 2009, fotogramarrojo, venuspluton!com)
"Dreams" Arbol (Enrique Piñuel, 2010, fotogramarrojo, venuspluton!com)
"Llenya d'alzina" Els Nens Eutròfics (Laboratorium, 2009)
"La mare absent" Minimal 21 (Víctor Sastre, 2010)
"Tot Torna a Començar" Mishima (Luís Cerveró, 2010)
"L.A." Mujeres (Lope Serrano, 2010)
"Siento que muero" Joe Crepúsculo (Ana Ibáñez i Luís Cerveró, 2009)
Disney attraction highlights nº1 (2009, David Domingo)
The Toro's Revenge (2006, María Cañas)
Sintonia composada per a l'edició 2010 de l'Efímer Club.
Vídeo promocional de l'edició del 2010 de les POrtes Obertes i l'Efímer Club
Anunci 2010
CAN XALANT
CENTRE DE CREACIÓ I PENSAMENT CONTEMPORÀNI
carrer Francesc Layret, 75
08302 Mataró (Barcelona)
info@canxalant.es
www.canxalant.org
Com arribar
CAN XALANT. PORTES OBERTES 2009 - Home
Accordion is freely distributable under the terms of an MIT- style license. © Copyright 2007 stickmanlabs